Un centenar de persones van assistir a l’acte organitzat per l’Associació Taghrast- Espai Amazic, el dia 14 de juny a mataró.

L’acte va tenir com a títol: " El Rif: la terra i l’ésser humà. Quin camí cap a la democràcia i el desenvolupament? Pot servir el model d’autonomia català?".

El programa va començar amb un passi del documental realitzat per la televisió espanyola: "Abdelkrim, la epopea del Rif". Després va començar la taula rodona amb la participació de: Rachid Raha, president de la Fundació David Hart i director del periòdic : le monde amazighe, Mohamed Amezian: investigador en la història del Marroc i del Rif i fill del líder de la revolució rifenya del 1958-1959: Lhaj Sellam Amezian, Lounes Belkacem: president del Congrés Mundial Amazigh i Mònica Sabata: portaveu de la Plataforma pel Dret a Decidir. En l’acte, va assistir també el president del partit polític amazic Ahmed Dgharni, a qui es va donar la primera paraula després de les ponències perquè expliqui les novetats a Ayt Baâmran i sobre la prohibició del partit polític amazic.

Les ponències van tocar diferents temes en relació amb el Rif, començant pel càstig històric que el Rif va rebre tant del colonialisme com dels governs marroquins, Mohamed Amezian es va centrar en la massacra del 1958-1959, no contemplada en el procés de reconcilació iniciat pel govern marroquí fa uns anys tot explicant que no es tractava d’una rebel·lió espontànea sinó d’un moviment organitzat amb programa i estratègia. Els recursos materials que Rachid Raha va considerar motivants perquè el Rif tingui un govern autonòmic com les remeses enviades pels immigrants amazics que van a parar a altres zones, el turisme, els minerals etc. El dret dels amazics com qualsevol poble del món a l’autodeterminació explicat per Lounes Belkacem basant-se en el marc legal de les UN i la noció dels pobles amazics que el Congrés Mundial Amazics comença a tenir en compte i per últim la experiència autonòmica a Catalunya que en un principi va ser positiva, però que amb el temps va revelar mancances sobretot en relació amb el finançament, la noció de Catalunya com a nació i altres qüestions històriques explicades per la Mónica Sabata.

El debat entre els assistents i els conferenciants va ser molt intens i interessant amb una diversitat d’opinions molt positiva. Va portar també sobre diferents temes: les responsabilitats tant de l’estat espanyol (ús d’armes químiques) com del govern marroquí en la marginació del Rif, la necessitat de lluitar en paral·lel pel canvi social a tot el Marroc, inspirar-se de la expriència d’Abdelkrim, basar-se sobre la decisió col·lectiva dels rifenys en comptes de basar-se sobre altres models, tenir en compte totes les sensibliatts existents entre els amazics del Rif, considerar la possiblitat de parlar del nord del Marroc amb una noció del Rif més amplia que l’establerta pel govern.etc

El debat va durar més de tres hores, cosa que demostra el seu interès i va acabar amb les decalarcions següents de l’Asscoiació:

- Considerar que l’objectiu de l’acte: obrir el debat sobre El Rif i la reivendicació de la seva autonomia, que no pretén arribar a un acord sinó intercanciar opinions per veure les coses de manera més calra, ha estat realitzat amb èxit.

- El seu agraïment per tots els que han fet possible aquest acte: conferenciants, col·laboradors, mitjans de comunicació i assistents.

- La seva solidaritat amb la población d’Ayt Baâmran (Sidi Ifni) i el seu suport per les seves reivendicaions legítimes.

- El seu suport al partit polític amazic.

- El seu suport al moviment amazic al Marroc i arreu i als detinguts amazics a Imteghren i Ameknas

- La seva solidaritat amb el company Mohamed Ahaddouch (present a l’acte), per la mort del seu germà Abdelouahed Ahaddouch en la presó d’Alhoceima en condicions de maltractament físic.